Laboratori Oceanogràfic de Vigo

Amb la dificultat que suposava per a un expresoner republicà accedir a l'Administració de l'Estat, Miguel Oliver va guanyar l'oposició i va obtenir la plaça d'Ajudant de Laboratori de l'Institut Espanyol d'Oceanografia el 16 d'octubre de 1947 amb un sou anual de 9.600 pessetes (document original).

La seva primera destinació va ser el Laboratori Oceanogràfic de Vigo en el qual va estar tres anys. En aquell temps va contreure matrimoni, a Felanitx, amb Maria Antònia Reus Manzanares i van passar junts a Vigo l'últim any de destinació. Era 1949, en plena postguerra, Maria Antònia va necessitar un salconduit per viatjar des de Felantix, a Mallorca, fins a Vigo, justificat pel matrimoni. D'aquesta data és també el primer llibre de família expedit amb motiu del seu matrimoni.

El 1947, Miquel Oliver va obtenir per oposició la plaça d'Ajudant de Laboratori de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. En ingressar va ser destinat al Laboratori Oceanogràfic de Vigo, el més allunyat de Mallorca, en el qual va romandre tres anys. Al seu diari d'aquella època escrivia:

29 de desembre de 1947

"Aquest matí he anat a la Comandància de Marina per assistir a la junta local de pesca i res, no hi ha hagut tal junta, ells s'ho arreglaran a la seva manera. Aquí, al nostre país, tot va igual i així ens va; és un fàstic, sempre ha estat igual, però avui fins i tot més. Vivim una època que tot són adulacions, es tracta d'imaginar el que no tenim, parlar de grans obres i grans millores quan no es fa més que acabar el començat per d'altres. Molta propaganda, bombo i platet per a tot i, com ningú no es pot queixar, tot sembla molt gran. La falta de crítica dóna una tranquil·litat tal que fa que el més inepte ocupi llocs de responsabilitat, és un veritable fàstic."

30 de desembre de 1947

"He vist els pressupostos de l'Estat per a 1948 i a l'Institut Oceanogràfic se li assigna el mateix que l'any passat. Això de nou reglament ja va sent el conte que mai no acaba, molt parlar però res positiu. Esperem les notícies que portarà l'amic Lozano de Madrid."

7 de gener de 1948

"He rebut carta de Navarro en la qual no em diu res, que tingui paciència, que treballi i que procuri vèncer l'enyorança."

11 de gener de 1948

"Han arribat Arevalo i Lozano. Pel que sembla hi ha esperances de reglament i de gratificació, veurem què és el que arriba de tot això. El que sí que és cert és que jo no podré anar a Mallorca. Una cosa és certa, i malgrat que ja ho sospitava i que no m'agrada pensar malament, jo he entrat a l'Oceanogràfic contra el gust d'algú que no sé qui és, però el cert és que no esperaven que jo tragués la plaça i ara volen fer-me la vida impossible. Veurem en què acaba tot això. En tot cas jo em considero per sobre d'aquestes misèries humanes."

El 1950, a la mort del seu oncle Miquel Massutí Alzamora, Miquel Oliver va passar com a director al Laboratori Oceanogràfic de Palma de Mallorca al front del qual va ser fins a 1968.