L'oposició

La guerra civil de 1936 va marcar un abans i un després en tots els àmbits de l'activitat del país i lògicament també en la de l'Institut Espanyol d'Oceanografia i del Laboratori de les Balears. El cop d'Estat del general Franco, el 1936, va trobar Odón de Buen, amb 73 anys, com a Director del laboratori de Palma on va ser empresonat i que posteriorment va escriure en les seves memòries: «Jo no creia que en aquells tranquils i dolços illencs niessin tants i tan ferotges assassins».

Miquel Massutí Alzamora, ajudant de laboratori al laboratori de les Balears, que havia estat militant del Partit Republicà Federal i d'Acció Republicana, va ser empresonat el novembre de 1936, en qualitat de detingut governatiu fins a finals de desembre en què va passar a l'Hospital Provincial en ser-li diagnosticada una tuberculosi fibrosa bilateral. Va ser sotmès a un expedient per la Comissió Depuradora que va ser resolt sense sanció, per la qual cosa va poder tornar al Laboratori una vegada acabar la guerra.

El 1939, finalitzada la guerra civil, l'Institut complia 25 anys des de la seva creació. El personal de l'Institut afí a la República es va exiliar o va ser sotmès a processos de depuració amb resultats diversos. En la disposició de 19 de gener de 1940 es van determinar de nou les funcions de l'Institut. El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar una disposició nomenant a l'almirall Jesús María de Rotaeche Rodríguez “com a Director General de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a proposta del Ministeri de Marina i prèvia deliberació del Consell de Ministres” (firmat el 30 de desembre de 1939, Any de la Victòria. Firmat per Francisco Franco) i Francisco de Paula Navarro Martín, fins aleshores Director del Laboratori Oceanogràfic de les Balears, va ser nomenat Subdirector de l'Institut. Miquel Massutí Alzamora va quedar com a Director del Laboratori de les Balears.

El juliol de 1940 l'Institut, necessitava la incorporació de personal tècnic a causa dels cessaments i baixes produïdes per processos de depuració política, tant als Laboratoris Costaners com en els Centrals de Madrid, i es va obrir concurs, entre Licenciats en Ciències Físiques, Químiques i Naturals, per cobrir nou places de becaris.

El 26 de desembre de 1941 es van convocar les primeres oposicions després de la guerra per a la provisió de vuit places d'ajudants de laboratori de l'Institut amb una remuneració anual de 7.200 pessetes i uns augments quinquennals de 1000 pessetes. Només podien fer oposicions les persones que estiguessin en possessió dels certificats d'aptitud que l'Institut expedia als seus becaris i alumnes lliures.

S'incorporen els primers becaris i es convoquen les primeres oposicions. El setembre de 1940 Fernando Lozano Cabo, nascut el 1916, és nomenat becari juntament amb Olegario Rodríguez Martín.

El juny de 1945 Jesús María de Rotaeche i Rodríguez Llamas va cessar com a Director General de l'Institut i va ser substituït pel contraalmirall Rafael García Rodríguez.

El 1945 alguns dels que havien ingressat en acabar la guerra civil per col·laborar en la reorganització de l'Institut, considerant que la seva tasca havia acabat o alguns d'altres per la falta de perspectives i per l'exigua remuneració que percebien, sol·liciten l'excedència. El 1945 es convoquen de nou places d'Ajudant de Laboratori.

El setembre 1947 es convoquen oposicions a ajudant de laboratori, de biologia, de física i de química. A tots ells, tal com es feia des dels inicis de l'Institut i com es continua fent fins a l'oposició de 1974, s'exigia ser o alumnes lliures o becaris de l'Institut.

Van guanyar l'oposició María Luisa González Sabariego, Ramón Fernández Crehuet, Miguel Oliver Massutí i Antonio Arévalo Arozena i va quedar lliure una plaça de física. L'octubre de 1947, d'acord amb les oposicions celebrades al juny van ser nomenats Ajudants de Laboratori de Biologia Miguel Oliver Massutí i Ramón Fernández Crehuet.

El cas de Miguel Oliver Massutí, va ser un d'aquells clarament marcats per les circumstàncies de la postguerra. Com es relata al capítol de la guerra civil, el juliol de 1936 havia estat empresonat i posteriorment internat en un camp de concentració a Tetuan. Alliberat, el 1940, va reprendre els estudis de ciències naturals a Barcelona es va llicenciar el 1946. El seu oncle Miquel Massutí Alzamora, Director del laboratori de Palma, el va animar a presentar-se les oposicions a ajudants de laboratori que es van convocar el 1947. Guanyada la plaça el Director General de l'Institut, l'Almirall García Rodríguez, va rebre fortísimas pressions des de Mallorca perquè revoqués el seu nomenament, però aquest es va oposar enèrgicament i només va cedir en no destinar-lo a Palma. Així que Miquel Oliver va ser destinat al laboratori de Vigo. Al seu diari personal figura la següent anotació amb data 11 de gener del 1948, “el que si és cert, és que jo no podré anar a Mallorca. Malgrat que ja ho sospitava no m'agrada pensar malament. Jo he entrat en l'Oceanogràfic contra el gust d'algú que no sé qui és, esperaven que jo no sortís i ara em volen fer la vida impossible. Veurem com acaba tot això i en qualsevol cas jo em considero per sobre d'aquestes misèries humanes”