Primers anys

Miquel Oliver va néixer a Barcelona el 30 de gener de 1918. El seu pare, Pere Oliver Domenge, iniciava la seva carrera d'apotecari en una apotecaria a Sant Gervasi.  Va ser el segon fill dels cinc que varen tenir  Pere Oliver y Catalina Massutí i l'únic que va néixer fora de la seva ciutat d'origen, Felanitx, a Mallorca. Tot i que fou circumstancial, ell sempre es va sentir català i va presumir de la seva ciutat natal a la que va tornar, ja de jove, per estudiar a la Universitat de Barcelona. 

Quan tenia sis anys, la família va tornar a Felanitx, a la que sería la seva casa familiar. Una edificació clàssica de tres plantes en el centre neuràlgic d'aquella petita ciutat, al carrer Major número 22 i en la què, a la planta baixa, el seu pare, Pere Oliver, va obrir la seva apotecaria a la que va batiar amb el nom de Nuredduna, una sibil·la, protagonista d'un poema emblemàtic en llengua catalana del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera. 

Felanitx era aleshores una petita ciutat d'economia pagesa amb un incipient teixit industrial. Els alegres anys vint bullien també en aquell petit punt del Mediterrai, però, com en la resta d'Europa, augmentava l'activisme obrer, que a Felanitx se va topar amb un adversari que també es va mobilitzar amb força, l'Esglèsia Catòlica. Front a la  Unión Obrera, d'inspiració socialista, se crea la Federació Obrera Catòlica. L'ensenyament era majoritariament religió. L'oci es concentrava en el cinema, el futbol i les berbenes, que des de 1925 donaren fama a Felanitx arreu de l'illa. La cultura girava en torn al Cercle Recreatiu, entitat fundada el 1916 i se publicaven dos diaris locals de forta implantació. 

Miquel Oliver recordava així la seva infantesa i adolescència:

"Na Mariantònia me demana que li conti records de la meva vida passada fins el dia d'avui. Jo sóc reticent però per complaure-la intentaré recordar coses per a que els fills i nets les puguin saber qualque dia.

Vaig néixer dia 30 de gener a Barcelona al carrer que avui és la Via Augusta. Els meus pares eren mallorquins, però el meu avi patern, Miquel Oliver i Obrador, vivia a la Rambla de Barcelona, a una casa damunt l'emblemàtica farmàcia Vidal i Ribes, on era farmacèutic .La família Oliver Massutí anàrem a viure a una torre a Sant Gervasi fins que ens traslladàrem a Felanitx on el meu pare posà la  farmàcia al carrer major. Jo tenia 6 anys i anava al parvulari de les monges de la Caritat on vaig fer la Primera Comunió. Després vaig passar al col·legi dels Teatins de Felanitx i als 10 anys vaig anar a l'Institut de Palma i vivia a ca els oncles Miquel Massutí i Dolors Oliver, germans dels meus pares. Allà vaig començar el batxiller, però en el moment dels exàmens de 1r curs hi va haver una desavinença entre els Teatins i l'Institut de Palma i com a conseqüència anàvem a examinar-nos a l'Insitut de Tarragona. Això fou l'any 31, en el qual es va proclamar la 2a República.

Els anys següents vaig estudiar en regim oficial a l'Institut de Palma vivint amb els oncles  Miquel  Massutí i Dolors Oliver. En èpoques de vacances vivia a Felanitx on vaig passar una època molt feliç fins que el 36, acabat el batxillerat, vaig aprovar l'ingrés a la universitat de Barcelona que havia preparat durant el curs 35-36 al col·legi Cervantes. El 9 de juliol aprovat l'examen d'ingrés vaig tornar a Mallorca i el 18 d'aquell mateix mes començà el que seria una guerra civil que va trastocar fortament les nostres vides i el meu futur.

Durant els anys d'estudi de Batxiller fou quan començava a haver-hi les primeres ràdios i els joves ens entreteníem fabricant galenes amb les quals sentíem molt de renou i algunes paraules. La gent se reunia a les cases que tenien ràdios o als bars on escoltàvem partits de futbol i notícies d'esdeveniments nacionals. Record que jo anava a ca el sastre Vaquer veí nostre a escoltar-la, que tenia una casa on ara hi ha el cafè Mercat."

En aquells anys Miquel Oliver va passar de nin a jove. Amb grans ulls blaus i llangues perpelles negres, bon al·lot i bon estudiant. Apasionat pel fultbol i l'esport en general, sortia amb els amics i fertejaven al·lotes a la manera d'aquells anys. Volia ser enginyer, l'entusiasmaven les construccions, son pare li sugeria un futur a l'apotecaria.

Habitual de les tertulies de la farmàcia era Pere A. Reus Bordoy, advocat i jutge de pau, que seria molt important en la vida de Miquel. Quan tenia 9 anys, Pere Reus va visitar la farmàcia Oliver acompanyat de la seva família amb la seva recent nada filla Mariantònia. Aquell dia Miquel va tenir als braços al nadó que anys més tard seria la seva esposa i companya durant més de cincuanta anys.