President del PSIB-PSOE
"M'aplaudien a mi, però en la meva persona aplaudien a una generació que va tenir un època molt difícil, que els va crear molts problemes, molts dels amics que en aquells moments estaven amb mi ja no viuen, ja no existeixen i jo vaig recollir l'ovació extensiva totes elles"
Miquel Oliver Massutí, sobre l'ovació rebuda en el congrés del PSIB que el va nomenar president
Un bon final per a una relació difícil
TORNA LA DEMOCRÀCIA. DES DE MADRID AMB BALEARS
El 15 de juny de 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques des de febrer de 1936. Es votava al Congrés i al Senat, unes corts constituents que havien de redactar i aprovar la
Constitució que deixés enrere la dictadura franquista.
Fins a aquest moment s'havien legalitzat els partits polítics anti-franquistes, el PSOE de Felipe González i el PSP d'Enrique Tierno Galván. La dreta s'havia agrupat en nous partits com l'AP de Manuel Fraga i, el llavors president, Adolfo Suárez, va formar un partit que va aglutinar a diferents ideologies de centre dreta, la UCD. Va costar fer entendre a la dreta que no es podia reconstruir la democràcia amb partits declarats il·legals, però finalment, a l'abril de 1977, es va legalitzar el PCE de Santiago Carrillo.
El PSOE es va organitzar a les illes Balears com a Federació Socialista Balear, fins a 1990 que va passar a nomenar-se PSIB (Partit Socialista dels Illes Balears). Els autors, Miquel Payeras i Gonzalo Adán han estudiat àmpliament la formació dels partits polítics i els resultats electorals a Balears des d'aquelles primeres eleccions, és molt interessant consultar el seu llibre “El complejo comportamiento del voto en Baleares , Vol. I II ” http://www.ibesinvestigacion.com/historia-electoral-baleares-resultados-elecciones/ en el qual expliquen:
El Partido Socialista Obrero Español de Felipe González estaba liderado en las Islas desde 1974 por Félix Pons y Emilio Alonso, además de otros como Ramón Aguiló, Nicolau Llaneras y Miguel Oliver. […]
A la izquierda del PSOE aparecía el PCE de Dolores Ibarruri y Santiago Carrillo. En Baleares fue el primer partido en presentar su candidatura, nombrando a Francisca Bosch candidata al Congreso y a Ignasi Ribas al Senado. Esperaba obtener un gran resultado, no en vano había sido el partido, el de referencia en la clandestinidad durante toda la dictadura, y convertirse así en competidor de la socialdemocracia de González. También en la izquierda, el Partit Socialista de les Illes (PSI) , liderado por Sebastià Serra y Antoni Tarabini, y el Partido Socialista Popular (PSP), de Joan March y Ferrán Porto, se unieron para crear Unitat Socialista, a su vez imbricada en la Federación de Partidos Socialistas, formada por todos los de este ámbito ideológico que no querían entrar en el PSOE.
Miquel Oliver Massutí, seguia vivint a Madrid i dirigia llavors l'Institut Español d'Oceanografia, però va participar activament en la reestructuració del Partit Socialista a Balears i va ocupar el quart lloc en la candidatura socialista de Balears al Congrés en les eleccions de 1977. El PSOE va aconseguir llavors 2 diputats i 1 senador.
ELECCIONS AL SENAT 1979. DECIDÍ LA JUNTA ELECTORAL
Una vegada aprovada la Constitució del 78 es van convocar noves eleccions generals l'1 de març de 1979, en les quals Miquel Oliver Massutí, va tornar a participar en les candidatures de Balears, en aquesta ocasió en la llista al Senat juntament amb Gregori Mir, amb qui va obtenir un resultat molt ajustat.
Va decidir la junta electoral però per a molts va quedar el dubte. La junta electoral va anunciar, 7 dies després de les eleccions, que el senador socialista era Gori Mir.
Segons la premsa d'aquells dies la informació sobre el resultat dels socialistes al senat es va paralitzat quan només s'havia escrutat el 30,15% de les taules. En aquell moment el senador socialista electe era Miquel Oliver, però les dades recollides per la UCD pronosticaven que al final el senador seria Gori Mir.
En aquell moment amb el 30,15% escrutat el resultat del Govern Civil era d'empat tècnic:
L'enquesta d'CD donava la victòria final a Gori Mir:
Dos dies després, i amb totes les actes comptabilitzades, els comptes del Govern Civil, el PSOE i la UCD, continuaven sense quadrar. UCD donava a Mir gairebé 2.000 vots sobre Oliver, mentre que el PSOE en comptabilitzava 3.000 a favor de Miquel Oliver. Segons la premsa del moment (Diario de Mallorca 4 de març 1979) la informació del Govern Civil va cessar quan portava escrutats la meitat dels vots perquè les diferències eren mínimes, encara que sempre anava per davant Oliver.
La premsa va assegurar durant aquells dies de dubte que “Gori Mir havia estat presentat des del primer moment com el candidat segur”, però “Ja des dels primers escrutinis es va produir la sorpresa, fins i tot a Ciutat, a determinades zones era avançat per Oliver Massutí”.
Així va ser fins a les 4:00h de la matinada del recompte. Segons explicava Última Hora a les 3:45 Miquel Oliver superava Gori Mir per 84 vots i a les 4:00 l'avantatge de Mir sobre Oliver era de 1.000 vots.
El 3 de març, la informació oficial continuava aturada en el resultat del 30,15% de l'escrutini i es va anunciar que decidiria la junta electoral
El 8 de març la Junta Electoral va anunciar el resultat oficial:
Gori Mir 70.220
Miquel Oliver 69.919
301 vots de diferència que segons Gori Mir van venir dels nacionalistes que van dividir el seu vot entre el PSM i ell.
1982, SECRETARI DE PESCA DEL GOVER DE FELIPE GONZÁLEZ
De les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982, va resultar al primer govern del PSOE, presidit per Felipe González que va nomenar a Miquel Oliver Massutí Secretari General de Pesca Marítima, amb rang de Sotssecretari, càrrec en el qual va desenvolupar una intensíssima activitat.
El seu nom seguia molt lligat a la política Balear, encara que en la majoria dels casos van ser més rumors que realitat. En aquesta legislatura els Governs Civils van passar a ser Delegacions del
Govern Central i van començar a córrer els rumors.
LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES DEL 87, DE TORNADA A MALLORCA
A Madrid no agradava molt que Miquel Oliver deixés la Secretaria de Pesca per formar part de la candidatura del PSOE al Parlament Balear, però als 69 anys semblava que era el moment vital i professional de fer-ho.
Va ocupar el número 3 a la candidatura de les autonòmiques de 1987 amb la proposta de presidir el Consell de Mallorca si el resultat ho permetia.
Les eleccions no es van guanyar i es van desfermar crisis internes dins del PSIB-PSOE. Va ser el candidat de consens per tancar la crisi del partit a Palma entre els corrents liderats per Joan March i Josep Madico.
No es va presentar a la reelecció del càrrec. Entre els diferents corrents va recolzar el projecte renovador d'Emilio Alonso, que en realitat significava tornar a l’oficialisme front els més nacionalistes de Joan March.
Les lluites internes el van distanciar de la cúpula del partit fins que l'any 2000, sent Secretari General del PSIB Francesc Antich, va ser elegit president del partit.
Versión para imprimir 