Maria Antònia Reus Manzanares
Mariantònia (a ella li agradava escriure així el seu nom, junt) Reus Manzanares va néixer a Felanitx el 28 de maig de 1926. Va viure una infantesa feliç, la recordava molt feliç amb el pare i la mare sempre pendents d'ella i el seu germà Miquel, estrictes amb l’educació però plens d’amor, alegria i optimisme. Recordava amb detall la casa on va viure de nina a Felanitx davant el covent de Sant Agustí. Els seus amics i veinats, les dones que feien feina a la casa, com na Damiana i d’altres amb les que va mantenir el contacte fins que moriren. L’escola, els vestits preciosos, la mare, sempre preparant festes i jocs. Una època tan feliç que mai no es va cansar de recordar-la en veu alta.
Només tenia 10 anys quan va esclatar la guerra civil, un fet que va marcar la seva vida i front al que va posar en pràctica tot l’optimisme, l’amor per la vida i la llibertat que havia aprés de la seva mare i el seu pare.
De la terrible història del pare, Pere Reus Bordoy, recordava que havia assistit amb alguns parents al consell de guerra que es va celebrar a l’edifici de la Riera de Palma on ara hi ha l’Institut Ramon Llull i les dependències de la UIB. Recordava que en sortir de la sala, caminant per l’acera, mirava als adults intentant escoltar i aviat va entendre que el pare havia estat sentenciat a mort.
Abans de ser afusellat va deixar aquesta nota de comiat a la seva filla
Poc després va arribar el torn de la mare i també ho recordava nítidament. L’horabaixa de 1936 en que la mare, Pura Manzanares, va ser detinguda, ella havia anat amb el seu germà Miquel i la seva cosina, Gloria a veure com carregaven ferro al tren que deien era per fabricar armes. En arribar a casa trobaren dos guàrdies civils a la porta de casa. Na Mariantònia va pujar corrent a d’alt on la mare s’estava vestint. La guàrdia civil havia fet pujar a dues veïnes per vigilar-la mentre se preparava per partir. Na Mariantònia només li va poder dir “Mamá, ¿ahora a ti?
Acabada la guerra, Mariantònia sempre deia que no va arribar la pau sinó la victoria i pels perdedors la vida al poble era irrespirable. En aquell ambient de pors i silencis es varen enamorar Miquel i Mariàntonia, compartien molts records tristos i unes ganes immenses de pau, llibertat i de guanyar el futur
Miquel Oliver i Mariantònia Reus es van casar a Felanitx el 4 d'agost de 1949. Va voler casar-se de negre, un dol que ella sempre va definir com homenatge i protesta pel pare afusellat 11 anys abans
El casament coincidí amb la primera destinació de Miquel en el Laboratori Oceanogràfic de Vigo en el qual va estar tres anys. En plena postguerra, Maria Antònia va necessitar un salconduit per a viatjar des de Felanitx, a Mallorca, fins a Vigo, justificat pel matrimoni. D'aquesta data és també el primer llibre de família expedit amb motiu del matrimoni.
Salconduit de Maria Antònia Reus per viatjar des de Mallorca a Vigo després de casar-se
Primer llibre de família
Després de Vigo, Palma, Madrid, tornada a Palma, tota una vida junts i inseparables. Varen tenir tres fills i una filla hereus també del seu esperit de llibertat.
Versión para imprimir 