Pere A. Reus Bordoy

Pere Antoni Reus Bordoy, va néixer a Felanitx l'1 de maig de 1896 en el sí d'una de les famílies més adinerades de la comarca del llevant de la illa de Mallorca. Va rebre una educació molt estricta i al començar la seva adolescència ja havia llegit grans obres com els Episodis Nacionals i el Quixot. Va estudiar el batxiller en el col·legi dels Agustins de Palma i després va anar a estudiar Dret al centre universitari de El Escorial dirigit pels frares agustins. Allà va fer amistat amb Dámaso Alonso, Manuel Azaña, Santiago Casares Quiroga i altres intel·lectuals, i va participar del corrent cultural del moment, que amb el seu esperit reformista i la convicció del paper polític que havien de jugar els intel·lectuals en la modernització del país, va ser tan important en l'adveniment de la segona República.

De tornada a Felanitx va ser Jutge de Pau i va desenvolupar les seves inquietuds intel·lectuals amb artícles a la premsa local que posaven de manifest la seva formació i la seva ideologia progressista.

El Felanitx de llavors era un poble molt conservador, on les idees avançades de Pere Reus encaixaven amb dificultat. Allà va ser fundador d'ERC Balear, va presidir l'Associació per a la Cultura de Mallorca, va signar la resposta als catalans i va ser jutge de pau durant la II República. A poc a poc va anar acumulant "ofenses" per la mentalitat mallorquina del moment. Republicà, progressista, "bon vivant", casat amb una al·lota de fora de la illa i no amb una de les solteres de bona família mallorquina

Aquella impremta va jugar un paper fonamental en la consolidació de la premsa en elspobles de Mallorca. En 1933 Pedro A. Reus converteis el setmanari El Felanigense, que editava la Delegació de l'Associació per a la Cultura de Mallorca, en El Felanitx i va començar a editar íntegrament en català. Amb col·laboradors d'esquerres, aviat es va convertir en referent ideològic. En aquell temps va aparèixer, també a Felanitx, un setmanari de dretes, "El Maculí", i la Tipografía Felanigense de Pere Reus es va llançar a l'aventura de la sàtira i la polèmica amb el setmanari "La Pedra Foguera" que va publicar 71 edicions amb un tiratge de 600 exemplars.

La tragèdia de la guerra per a Pere Reus la descriu l'escriptor i periodista, Llorenç Capellà, en el seu Diccionari Vermell, que recull les històries dels republicant afullesats a Mallorca, amb aquestes paraules

Quaranta anys. Casat. Pertanyia a Esquerra Republicana. Era advocat però no exercia, tal volta degut a la seva situació económica folgada. Era el Jutge de Pau  i, sobretot, home d'un enorme prestigi moral i intel·lectual que va propiciar, juntament amb Pere Oliver, un predomini absolut del seu partit, Esquerra Republicana , dins el poble. El vinti-i-cinc de juliol del trenta-sis, el detingueren i el tancaren a la presó de Manacor. Cinc dies abans, el vint, havia tingut oportunitat d'embarcar-se cap a Menorca i la refusà. Acomiadà els fugitius a Porto Colom i entregà la seva jaqueta a un jove militant d'Esquerra Republicana, Pere Capellà, tot dient-li que que enmig de la mar tindria fred. Quan li demanaren per què ell no s'embarcava, no dubtà a donar resposta: ¿I què m'han de fer a mi, tanmateix? Jo no he ofès ningú. Com he escrit, el tancaren a la presó de Manacor, juntament amb altres dos felanitxers i, pocs dies després el posaren en llibertat. La sort havia d'allargar-li la vida. Els tres agafaren un cotxe de lloguer i el xofer, quan va saber que eren presos allibertats, va canviar la ruta normal, per tal d'evitar una emboscada. I actuà encertadament, perquè hi havia un grup d'homes esperant a mig camí. Així salvà per primera vegada la vida. Pocs dies després, la salvaria per segona vegada. A Felanitx, possiblement aquissat pel clergat i per Falange, part del poble va demanar amb aldarull l'empresonament i la mort dels tres allibertats. Un batle, el tinent Falcó, va tenir la dignitat i l'honradesa, de jugar-se el càrrec en defensa d'ells. Empresonat a La Ciutat de Mallorca, no serien molestats fins al dia del judici, dia quatre de març del trenta vuit. Aquest dia, dotze felanitxers foren acusats d'adherir-se a la rebel·lió i a Pere Reus el condemnaren a mort. Era un home d'una extraordinària sang freda. Quan el cridaren per posar-ho en capella, anomenaren Pere Antoni Alou en lloc d'ell i, totd'una, va escometre el carceller; "S'ha equicovat amb aquest nom. Ho miri altra volta i veurà que som jo el condemnat". Va treure de dins una maleta, la roba nova que s'havia posat per assistir al judici i ningú no li pogué notar cap alteració emociional. Moments abans d'afusellar-lo, el Pare Atanasi va demanar-li protocolàriament, a veure si perdonava els causants de la seva mort. Tampoc no dubtà en la respota: No. Mai no els podré personar. Va estrènyer la mà de tots els soldats que formaven lo'escamot d'execusió i adreçan-se a l'oficial, li va dir: Procurau no fer-me sofrir massa. Va caure mort a les sis del matí de dia vint-i-vuit de juliol del trenta-vuit. L'indret: l'hemicicle del cementiri de la Ciutat de Mallorca.

Llorenç Capellà

Diccionari Vermell

El científic Odon de Buen i del Cos, company de cel·la en Ca Mir, conta de Pere Reus, en les seves memòries, que era "excel·lent i cult company ... Es distingeix per saber anècdotes i contes verds, resabi per la seva estada en el col·legi de El Escorial... publicava un diari a Felanitx i tenia per a això una modesta imprenta impremta ... "

                      
Pere Reus va ser afusellat en el cementiri de Palma per l'exèrcit franquista el dia 28 de juliol de 1938 i diuen que l'afusellament es va avançar quan es va saber que l'indult signat pel general Franco havia arribat a Palma. Amb això es culminava un procés d'odi cap a Pere Reus i tot el que representava, una vegada més la ignorància va usar la força contra la paraula, però aquells bàrbars no van poder amb el record i l'herència cultural de Pere Reus.